Amnistia Internacional alerta sobre l'abús contra les dones a Internet

L'organització va encarregar a Ipsos MORI una enquesta sobre les experiències de les dones d'entre 18 i 55 anys a Dinamarca, Espanya, Estats Units, Itàlia, Nova Zelanda, Polònia, Regne Unit i Suècia.

Gairebé la quarta part (el 23%) de les dones enquestades en aquests vuit països va dir que havia experimentat abusos o assetjament en Internet almenys una vegada, fluctuant entre el 16% a Itàlia, el 19% a Espanya i el 33% als Estats Units. Una dada alarmant és que el 41% de les dones que havien sofert abusos o assetjament en Internet va explicar que almenys en una ocasió aquestes experiències en línia havien fet que sentissin la seva integritat física amenaçada.

"Internet pot ser un lloc temible i tòxic per a les dones. No és cap secret que la misogínia i els abusos prosperen en les plataformes de xarxes socials, però aquest estudi mostra el perjudicials que són les conseqüències dels abusos en Internet per a les dones que els han sofert", afirma Azmina Dhrodia, investigadora de Tecnologia i Drets Humans en Amnistia Internacional.

"Això no és una cosa que desaparegui quan surts d'Internet. Imagina que reps amenaces de mort o de violació quan obres una aplicació, o que vius amb la por que es divulguin a Internet sense el teu consentiment fotos sexuals o privades. El perill especial dels abusos a Internet és la rapidesa amb la qual poden proliferar: una piulada insultant pot convertir-se en minuts en una allau d'odi focalitzat. Les empreses de xarxes socials han de començar a prendre's seriosament i de debò aquest problema".

Estrès, ansietat, atacs de pànic

Amnistia Internacional va preguntar a dones que es consideren a si mateixes usuàries d'Internet entre moderades i actives sobre les seves experiències d'abusos i assetjament en línia.

En tots els països, una mica menys de la meitat (el 46%), el 49% a Espanya, de les enquestades que havien sofert abusos o assetjament en Internet va dir que aquests eren de naturalesa misógina o sexista.

Entre una cinquena part (el 19% a Itàlia), 27% a Espanya, i una quarta part de les dones que havien sofert abusos o assetjament va dir que aquests havien inclòs amenaces d'agressió física o sexual.

El 58% (64% a Espanya) de les participants de tots els països que havien sofert abusos o assetjament va dir que aquests havien inclòs racisme, sexisme, homofòbia o transfòbia.

El 26% de les dones, la mateixa xifra a Espanya, que havien sofert abusos o assetjament en tots els països enquestats va dir que s'havien divulgat en línia dades personals o que les identificaven (pràctica coneguda també com doxxing).

Més de la meitat (el 59%) de les dones que havien sofert abusos o assetjament en Internet va dir que aquests van procedir de persones completament desconegudes.

L'impacte psicològic dels abusos en Internet pot ser devastador.

• En tots els països, el 61% de les dones, en el cas d'Espanya el 52%, que van dir que havien sofert abusos o assetjament en Internet va dir que com a conseqüència d'ells tenien l'autoestima més baixa o havien perdut confiança en si mateixes.

• Més de la meitat (el 55%, el 51% a Espanya) va dir que havia experimentat estrès, ansietat o atacs de pànic després de sofrir abusos o assetjament en Internet.

• El 63% va dir que havia tingut problemes per dormir com a conseqüència dels abusos o l'assetjament en Internet. A Nova Zelanda, tres quartes parts (el 75%) de les enquestades va dir haver patit aquest efecte. A Espanya va afectar al 55%.

• Més de la meitat (el 56%, el 44% a Espanya) va dir que els abusos o l'assetjament en Internet els havien impedit concentrar-se durant períodes llargs.

 Un efecte silenciador

Les plataformes de xarxes socials són, especialment per a les dones i els grups marginats, un espai fonamental per a l'exercici individual del dret a la llibertat d'expressió. La violència i els abusos a Internet són una amenaça directa a aquesta llibertat d'expressió.

Més de tres quartes parts (el 76%) de les dones que van dir que havien sofert abusos o assetjament en una plataforma de xarxes socials van fer canvis en la forma en què usen les plataformes. En el cas d'Espanya, el 54% va reconèixer aquests canvis. Aquests incloïen limitar els continguts que publicaven. El 32% de les dones va explicar que havia deixat de publicar continguts que expressaven la seva opinió sobre certs temes.

"Les xarxes socials han contribuït a augmentar la llibertat d'expressió, inclòs l'accés a la informació, de moltes maneres. Però amb la migració al món digital de la discriminació i la violència contra les dones de fora d'Internet, moltes dones s'allunyen de converses públiques o s'autocensuren per temor per la seva privadesa o la seva seguretat", diu Azmina Dhrodia.

Al voltant d'una quarta part (el 24%, que puja al 30% en el cas de les espanyoles) de les enquestades que van dir que havien sofert abusos va dir que aquests els havien fet émer per la seguretat de la seva família.

Les empreses de xarxes socials no fan prou

Tots els tipus de violència i d'abusos en Internet exigeixen respostes dels governs, de les empreses o de tots dos, depenent de la seva classe i gravetat.

En tots els països enquestats, el nombre de dones que va dir que les mesures del govern per respondre als abusos eren inadequades va ser significativament més alt que el dels qui pensaven que eren adequades; a Suècia, el nombre d'els qui deien que les mesures eren inadequades es quintuplicava (el 57%), 48% si parlem de l'àmbit espanyol. Entorn d'un terç de les dones a Regne Unit (el 33%), Estats Units, Nova Zelanda (el 32%), Espanya (el 22%) va dir que la resposta de la policia als abusos en Internet era inadequada.

L'enquesta indica també que les dones creuen que les empreses de xarxes socials han de fer més. Només el 18% de les dones enquestades en tots els països va dir que les respostes de les empreses de xarxes socials eren molt adequades, bastant adequades o totalment adequades.

"Les empreses de xarxes socials tenen la responsabilitat de respectar els drets humans, inclòs el dret a la llibertat d'expressió. Han de garantir que les dones que usen les seves plataformes poden fer-ho lliurement i sense temor",afirma Azmina Dhrodia.

Amnistia Internacional assenyala que el dret a la llibertat d'expressió protegeix expressions que podrien ser ofensives, profundament pertorbadores i sexistes. No obstant això, aquesta llibertat no inclou l'apologia de l'odi o de la violència. És més: el dret a la llibertat d'expressió ha de ser gaudit per igual per totes les persones i inclou el dret de les dones a expressar-se i a viure sense violència i abusos, tant dins com fora d'Internet.

Les plataformes de xarxes socials declaren expressament que no toleren abusos focalitzats basats en el gènere o en altres formes d'identitat de la persona, i ara han de fer complir les seves pròpies normes per a la comunitat. També han de permetre i apoderar a usuaris i usuàries perquè facin ús de mesures individuals de seguretat i privadesa, com el bloqueig, el fet de silenciar i el filtrat de continguts. Això permetrà que les dones, i els usuaris en general, tinguin una experiència menys tòxica i perjudicial.

Les empreses de xarxes socials han de garantir així mateix que les persones encarregades de moderar les comunitats tinguin formació per identificar les amenaces i els abusos relacionats amb el gènere i altres aspectes de la identitat que es produeixin en les seves plataformes.

Amnistia Internacional demana també als governs que garanteixin l'existència de lleis, polítiques, pràctiques i formació adequades per prevenir la violència i els abusos contra les dones a Internet i acabar amb ells. No obstant això, és fonamental que no s'imposin restriccions o penalitzacions indegudes a l'exercici legítim de la llibertat d'expressió. Abordar la violència i els abusos en Internet no ha d'utilitzar-se com a excusa per reduir el gaudi de la llibertat d'expressió.