Àfrica: cor del Fòrum Social Mundial
Per Esther Vivas. A més de cinquanta anys de la descolonització del continent, el Fòrum Social Mundial (FSM) ha volgut retre homenatge a aquells que ahir van lluitar contra el colonialisme i reafirmar-se en el seu combat contra les polítiques neoliberals i neocolonials, així com reflexionar sobre els processos migratoris, d'Àfrica al món, i la seva diàspora.
L'illa de Gorée, a prop de Dakar, des d'on van partir milions d'esclaus cap a Amèrica Llatina, va acollir just abans de l'esdeveniment, una assemblea internacional de migrants, principalment d'origen africà i diversos d'ells vinguts de Llatinoamèrica, que va culminar amb l'elaboració d'una Carta Mundial de Migrants, una declaració de principis elaborada per les mateixes persones migrants amb el lema de 'Una carta per un món sense murs'. Aquest procés va començar l'any 2006 i tenia com a objectiu reivindicar el dret universal a circular, viure i treballar lliurement en qualsevol lloc del planeta.
I el dia 7, el Fòrum Social Mundial va ser Àfrica. Seminaris dedicats a analitzar el paper de la dona en el continent, l'impacte de les polítiques neoliberals, la usurpació dels seus recursos naturals, el pes del deute extern, la immigració Nord-Sud, la lluita contra els tractats de llibre comerç, etc, van ser algunes de les temàtiques abordades.
La presència d'organitzacions i col.lectius de l'Àfrica de l'Oest està sent molt nombrosa. Una caravana de moviments socials va recórrer dies abans del FSM diversos països de la regió, des de Benín, passant per Togo, Burkina Faso, Mali, fins a arribar al Senegal, un total de 3.377 quilòmetres, donant a conèixer el Fòrum Social Mundial i animant a la participació al mateix. CADTM Àfrica, No Vox i diversos ATTAC's africans, entre altres, van dinamitzar la marxa. La caravana va tenir la seva última parada a Kaolack, on van arribar 450 participants, i on es va celebrar, amb el suport de grups de dones de tota la regió, una trobada feminista i internacionalista.
Però si un tema està present en tot el FSM, ja fos en la jornada dedicada a Àfrica com en els dies posteriors, és la revolta tunisiana. L'aixecament del poble de Tunísia és un exemple a seguir, que demostra que avui la revolució és possible. En un context polític mancat de victòries concretes, les revoltes al nord d'Àfrica, a Tunísia, Egipte, Iemen, Jordània ... demostren que la lluita serveix. Fathi Chamki d'ATTAC Tunísia ho deixava clar amb aquestes paraules pronunciades en un dels seminaris del fòrum: "Si el poble aspira a la vida, el destí no pot més que doblegarse a la seva voluntat".
