40 anys de l'assassinat de Joan Alsina
"Por favor, no me vendes los ojos, dispárame de frente para que pueda verte y perdonarte" va confessar el botxí de Joan Alsina que li havia dit, just abans que el matés a trets. Dijous passat es van complir 40 anys de l’assassinat d’aquest missioner, capellà obrer, sindicalista i activista pels drets humans empordanès, a mans dels militars colpistes liderats per Augusto Pinochet. Era el 19 de setembre de 1973 i Alsina tenia 31 anys.
Després d’estudiar als seminaris de Girona i Madrid, Alsina, fill de Castelló d’Empúries, va ser destinat a Malgrat de Mar on va fer de vicari. Allà va deixar una profunda petjada pel seu profund compromís amb el poble i per una església alliberadora.
Al 1968 es va traslladar a Xile, en plena època de la transformació social d'Allende on les seves inquietuds pel món obrer el van dur a col·laborar amb el Moviment d’Acció Catòlica i altres moviments socials del país. Quan l’11 de setembre de 1973 va haver-hi el cop d’estat, Alsina que, tot i no militar en cap partit polític, s'havia identificat amb el projecte de justícia social de Salvador Allende, sabia que es convertiria ràpidament en un objectiu a abatre. Tot i així, demostrant una gran coherència, els dies posteriors al cop Alsina va anar a treballar a l’Hospital de San Juan de Dios, d'on era responsable de personal per fer costat als seus companys represaliats. Va ser detingut, colpejat i torturat, i finalment va ser assassinat al Puente Bulnes, a Santiago de Xile.
Dijous passat es van fer dos actes per recordar la figura d’Alsina: un a Castelló d’Empúries, d’on era originari, i un altre a Malgrat de Mar, on va tenir la seva primera vicaria.
