120.000 gironins no podran votar a les properes eleccions municipals
La Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines inicia la campanya “On voto?” amb la que denunciem que 1 de cada 5 gironins no podrà votar el 28 de maig. Això suposa una flagrant exclusió en el dret a participació política de molts veïns i veïnes i consolida el racisme institucional cap a les persones migrades.
La demanda del dret a vot per a tothom és una reivindicació històrica de la Coordinadora que, com indiquen les dades del cens electoral, cal tornar a posar a l’agenda pública. És hora de prendre mesures polítiques valentes que reverteixin aquesta forma de racisme institucional.
Per mostrar aquesta realitat hem dut a terme un estudi quantitatiu que mostra com a les comarques gironines, 1 de cada 5 veïns NO podrà votar aquest proper 28 de maig (120.788 persones). Això vol dir que tot i viure i treballar aquí, no podran escollir els seus representants polítics ni incidir en les polítiques públiques que els afectaran directament. I a nivell català, 1 milió de persones no ho podran fer.
Segons dades del padró, actualment a la demarcació de Girona hi resideixen 134.247 persones de nacionalitat estrangera i majors de 18 anys. D’aquestes, només 13.459 s'han registrat per a poder votar a les eleccions municipals. Desglossat, trobem que de les 134.247, 90.956 persones directament no tenen reconegut el seu dret a vot, el que suposa el 14% de la població. Aquí s’hi inclouen, també, aquelles persones nascudes aquí de pares en situació administrativa irregular, que per naixement no tenen reconeguda la nacionalitat espanyola i que per tant, quan fan 18 anys no poden votar automàticament com la resta de joves nascuts en territori estatal.
Per municipis, veiem com on la discriminació és més acusada és a Salt, on el 34% de la població no podrà votar. Però n’hi ha molts d’altres on la població exclosa de les urnes arriba gairebé al 20%. És el cas de Girona, Santa Coloma de Farners i Olot. A Figueres, s’enfila fins al 27% de la població.
Seguint amb les dades, 43.291 persones són procedents de països de la Unió Europea o d’un dels 13 països amb els que l’Estat té un acord de reciprocitat, cosa que els permet votar a les eleccions municipals però no pas a les catalanes o les estatals. A més, cal tenir en compte que si vens d’un d’aquests 13 països (on s’inclouen entre d’altres Colòmbia i Cap Verd, però no el Marroc o Honduras, d’on prové la majoria de persones migrades), el procediment per poder votar és extremadament complicat i s’ha de repetir en cada convocatòria electoral, fet que provoca que d’aquestes 43.291 persones, només 13.459, el 10%, estiguin registrades al cens i per tant podran exercir el seu dret a vot el 28 de maig.
La no universalització del dret a vot pot fer que els plens dels Ajuntaments no acabin representant la realitat sociodemogràfica del municipi, pot provocar una sobrerepresentació de l’extrema dreta, i fa que no hi hagi polítiques públiques pensades per al conjunt de la població
L’estudi posen en relleu la importància de continuar treballant per eliminar les barreres que encara existeixen per a la plena participació de les persones migrants en la vida política del nostre país. És per aquest motiu que a més d’una campanya informativa i de denúncia amb les dades del cens electoral com a mirall, diverses entitats de la Coordinadora durant a terme accions de sensiblització amb una urna gegant i itinerant, que vol fer visible aquesta gran discriminació del dret a vot.
Les dades de l'estudi s'han obtingut del cens electoral d'enguany, del padró per municipis i de l'IDESCAT i han estat presentades aquest dimarts, 25 d'abril en roda de premsa, on Javier Aspuac (de la Coordinadora d'ONG Solidàries) i Gaissiry Sow han exposat la seva experiència. En el cas d'Aspuac, guatemalenc arribat a la demarcació de Girona el 2012, tan sols fa 3 anys que pot exercir el dret a vot. Per la seva banda, Sow, nascuda al Senegal però vinguda a Salt quan tenia 7 anys, segueix sense poder votar als 21 anys, igual que el seu pare (arribat al 2005) i que la majoria dels seus familiar. La saltenco-senagalesa ha explicat com els joves que, com ella, no poden votar, se senten discriminats i acaben desinteressant-se per la política i fins i tot sentint rebuig per ella.
Ahir al vespre es va presentar al Ple de l'Ajuntament de Girona la Moció per reclamar el Dret a Vot per a tots i totes les gironines, amb els 7 vots a favor de CUP, ICV, PSC i el dels regidors no adscrits Carles Bonaventura i Glòria Plana, i els 2 vots en contra del PP i les 16 abstencions de CiU i la resta de regidors/es no adscrits. La moció va ser impulsada per l'Espai Antiracista de Salt i Girona, amb el suport de la Coordinadora d'ONG Solidàries i va ser defensada per en Lluís Puigdemont, del secretariat de la Coordinadora. Podeu llegir-la a continuació.
Ahmed Ettanji, periodista del Sàhara Occidental, cofundador i president del col·lectiu Équipe Media, i Julia Soanirina, originària de Madagascar però establerta al Líban des de fa 20 anys, i fundadora de la Migrant Domestic Workers Alliance posaran veu a la vulneració dels Drets Humans, en el marc de la gira de tardor de Ciutats Defensores dels Drets Humans.
El 28 de maig de 2023 se celebraran les properes eleccions municipals. Una part significativa de la població no podrà participar-hi perquè no se'ls reconeix el dret a vot. Això suposa una flagrant exclusió en el dret a participació política de molts veïns i veïnes i és una forma més de racisme institucional i social. Posem en marxa la campanya "On Voto?"
