On Voto? Campanya per al dret a vot
El 28 de maig de 2023 se celebraran les properes eleccions municipals. Una part significativa de la població no podrà participar-hi perquè no se'ls reconeix el dret a vot. Això suposa una flagrant exclusió en el dret a participació política de molts veïns i veïnes i és una forma més de racisme institucional i social. Posem en marxa la campanya "On Voto?"
El vot és una eina imprescindible per revertir el racisme institucional i social, la seva salvaguarda és una garantia de drets. En aquest sentit s’expressa la Declaració Universal dels Drets Humans, que consagra el dret a sufragi de manera àmplia de la següent manera: ”la voluntat del poble és el fonament de l’autoritat de l’Estat; aquesta voluntat s’expressa mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot” (art 21.3). Per la seva banda, l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics assenyala que tots els ciutadans tenen dret en igualtat de condicions a: “participar en la direcció dels afers públics, directament o per mitjà de representants lliurement elegits; així com votar i ser elegits en eleccions periòdiques, autèntiques, realitzades per sufragi universal”.
A l’Estat espanyol, igual que a d’altres països, existeix un marc normatiu discriminatori que no ho garanteix: la Llei d'estrangeria -que a més reconeix el dret a sufragi actiu però no passiu i només en alguns casos, la pròpia llei electoral, etc. que confronten directament amb el concepte de plena ciutadania.
Llavors, qui podrà votar en les properes eleccions municipals del 28 de maig?
A banda d'aquelles persones amb nacionalitat espanyola, també podran votar aquelles amb passaport de la UE o dels 13 països amb qui Espanya té acords de reciprocitat: Bolívia, Cap Verd, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Islàndia, Noruega, Nova Zelanda, Paraguai, Perú, Regne Unit i Trinitat i Tobago. Cal recordar, però, que les eleccions municipals són els únics comicis on aquests ciutadans de la UE o dels 13 països esmentats podran exercir el dret a vot (tenen vetat aquest dret en la resta d’eleccions).
A més, cal tenir en compte que els acords de reciprocitat entre països no es basa en criteris neutrals sinó en voluntats polítiques i raons geoestratègiques. Per exemple, el país d’on provenen més persones és el Marroc, però no hi ha acord de reciprocitat. També cal recordar que a l’Estat espanyol no existeix l’adquisició de nacionalitat automàtica per naixement al territori espanyol, sinó que s’ha de demanar en un procés burocràtic lent i feixuc. Això provoca que molts fills de persones migrants tot i haver nascut aquí, segueixen sense poder votar un cop arribats a la majoria d’edat.
Parlem de números
Pel que fa a les dades, remarcar que a l’Estat espanyol, l’11% de les persones que hi viuen és població estrangera (a Catalunya representa el 16%). Aquest 11% equival a uns 5 milions de persones, dels quals el 73% no té dret a vot; és a dir, gairebé 3 de cada 4 persones estrangeres a Espanya no tenen dret a vot. I d’aquests 5M, el 56% són persones que porten més de 10 anys a Espanya. A tall d'exemple, a les eleccions municipals del 2015 a Barcelona, el vot de persones d’origen migrant amb conveni de reciprocitat només va ser d’un 2’5% dels que podrien haver votat.
El procediment per a poder exercir aquest dret, les poques persones d’origen estranger que sí que el tenen reconegut, és feixuc i esdevé una trava més. Mentre que si provens d’algun país de la Unió Europea, pots votar ( i ser votat si s'escaru) a totes les convocatòries d'eleccions municipals demanant un sol cop la inscripció al cens i vivint aquí durant un període de només 6 mesos; si ets provinent d’un de país amb acord de reciprocitat pots votar a les municipals però has de demanar la inscripció al cens en cada ocasió (als ajuntaments o per internet). A més, els criteris són més restrictius: cal haver residit a l’estat durant 5 anys.
Conseqüències polítiques d’aquesta discriminació
Aquesta discriminació provoca moltes conseqüències negatives a nivell polític, les més destacables serien:
- els plens que surten de les eleccions acaben no representant la realitat sociodemogràfica del municipi.
- els polítics escollits prioritzen aquelles actuacions dirigides a les persones que sí que poden votar-los (per exemple, tenir més cura d’un barri d’autòctons i menys cura d’un barri amb percentatge migrant més alt).
- sobrerepresentació del discurs d’extrema dreta i els discursos d’odi.
A més, sovint es produeix un ús partidista de la immigració per part d’algunes forces polítiques. “En cada procés electoral, veiem com s’utilitza les persones migrades com a arma demagògica en el context electoral, tractant de dividir i confrontar la ciutadania mitjançant un discurs xenòfob”
És necessari, doncs, prioritzar la reivindicació per al dret a vot de les persones estrangeres com un punt imprescindible per esdevenir una democràcia real i una societat justa i igualitària.
Antecedents
Als últims anys, reivindicacions històriques en polítiques migratòries i d’estrangeria, com l’oposició a la llei d’Estrangeria, a l’existència dels CIEs i al model de l’Europa fortalesa que tanca fronteres, així com la lluita contra el racisme institucional i l’ús d’un discurs criminalitzador de la immigració en el discurs polític i dels mitjans de comunicació, han adquirit més força i legitimació social. Això ha permès situar la lliure circulació de persones com a pilar fonamental del respecte als Drets Humans, inherent a la condició de persona.
No obstant, això no és suficient, encara falta situar un marc inclusiu i d’igualtat plena. Cal revertir una situació de vulneració de drets que s’està donant des de fa dècades: les persones estrangeres han de tenir reconegut el seu dret a ser subjectes polítics actius.
A comarques gironines ja fa molts anys que reivindiquem el dret a vot universal. L’any 2007 la Coordinadora d’ONG va engegar la campanya On voto?
Campanya ON VOTO 2023
Enguany, tornem a posar en marxa aquesta campanya, amb l'objectiu de posar el dret a vot i la participació política a l'agenda política i mediàtica. Volem aconseguir el suport social necessari per impulsar els canvis legislatius que calen per fer-ho realitat. Des de la Coordinadora d’ONG solidàries de comarques gironines reimpulsem la campanya On Voto, de sensibilització i comunicació dirigida a la ciutadania i als partits polítics.
En la nova campanya, incorporem dues línies d'actuació preferents:
>>> Jovent d’origen familiar migrant que en pocs anys tindran accés al dret a vot, però que molts dels quals no es senten interpel·lats per les administracions ni per les decisions que aquestes prenen, però que els afecten directament. Volem acostar-los els mecanismes de participació política (les eleccions però també els que van més enllà de votar periòdicament: referèndums, consultes, pressupostos participatius, assemblees i participació comunitària, etc).
>>> Persones d’origen migrant nacionalitzades espanyoles o dels països amb acord de reciprocitat, que tenen reconegut el dret a vot però que no l’exerceixen, per a que l’exerceixin i així decidir el present i futur dels nostres pobles i ciutats.
MAPES INTERACTIUS
Consulta els MAPES INTERACTIUS, amb les dades de població migrant i dret a vot a comarques gironines: registre de persones migrants a les eleccions municipals, percentatge de persones migrants sobre el cens total, índex de persones registrades, etc
CALENDARI D'ACTIVITATS
Del 26 d'abril i fins al 25 de maig, aparador sobre el dret a vot, a la botiga de comerç just d'Oxfam Intermón situada al Pont De Pedra de Girona.
Dimecres 3 de maig. Parada informativa sobre la campanya #OnVoto i la problemàtica, en el marc del debat electoral Jove d'Olot, organitzat per diversos col.lectius com el Núria Social i Resilience Earth. En el marc del debat, a més, es va fer una pregunta sobre el racisme institucional i sistèmic cap a les persones racialitzades de la ciutat d'Olot i sobre el dret a vot.
Divendres 5 de maig. Concentració i performance a càrrec de Karim Bouloum i @Greendel15. Es faran dos passis: De 10h30 - 12h i de 16h30 – 18h, davant l'Ajuntament de Girona. Organitza: Equip d'Acollida i Ciutadania de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Girona, les entitats d'acollida de la ciutat, Diverses 8M i el Comité DEPART
Dijous 18 de maig. Debat "Polítiques Públiques de Ciutadania". Centre Cívic Barri Vell de GIRONA, a les 19h
Dilluns 22 de maig. Acte "Si pots votar, no votis racisme". Presentació de les propostes polítiques dels partits saltencs per gestionar la diversitat al municipi. S'analitzaran els diversos programes polítics que opten a governar Salt per facilitar un vot útil per la cohesió social. A la plaça de la Llibertat de Salt, a les 18h. Amb la participació de les entitats religioses i de persones migrants del poble.
SORTIM A PREMSA
TV3- TN Migdia i TN comarques
Aquí visc, aquí treballo...per Carme Vinyoles al PUNT AVUI >>
"A vivir que son dos días" La SER >>
120.000 migrants gironins no podran votar a les properes eleccions. PUNT AVUI >>
La Coordinadora d'ONGs denuncia que 120.000 migrants arrelats a les comarques gironines no podran votar el 28-M. Diari de Girona >>
Gironins sense dret a vot. Crònica per Marc Salgàs al PUNT AVUI >>
Un de cada tres veïns/es de Salt, empadronats/es al municipi i majors d'edat, no podran votar a les eleccions del 24 de maig ni podran ser escollits/des com a representants de la ciutadania. «Si totes vivim aquí mateix, tenim els mateixos problemes i la mateixa capacitat d’aportar-hi solucions... com pot ser que per qüestions administratives com la nacionalitat a 1 de cada 3 no ens deixin presentar-nos ni votar?», es pregunten des de la plataforma Espai Antiracista. Aquest dissabte, 9 de maig, la plataforma organitza una jornada reivindicativa pel dret a vot de tothom. FOTO: Espai Antiracista
Uns 14.000 gironins i gironines no podran escollir els seus representants polítics a les eleccions del 2019. Davant d'aquesta realitat, la CUP-Crida Girona va presentar en el Ple de l'Ajuntament d'aquest mes de setembre una moció per al dret a vot de totes les persones residents. La moció va obtenir els vots a favor de de la CUP, el PSC, ERC i CiU, i els vots en contra del PPC i Cs.
Aquest 14 de febrer, 1 milió de persones que viuen a Catalunya no podran excercir el seu dret a vot. La Comissió pel Dret a Vot de la Xarxa pels Drets Socials denuncia que el 15% de la població catalana no podrà excercir el dret a vot, la qual cosa implica un frau a la democràcia.