La Dolors que em ve al cap
PER CARLES SERRA. L'autor fa un recorregut per la trajectòria solidària i compromesa de Dolors Bassa.
Recordo que quan entrava al teu despatx de secretària general de la UGT de les comarques gironines, m'agradava mirar aquella foto que decorava una de les parets, hi apareixies, juntament amb altres companys, a la Marxa Zapatista que va recórrer Mèxic l'any 2001. M'agradava perquè entenia que era un mirall que et posaves al davant cada dia i al qual devies acudir quan tenies dubtes a l'hora d'afrontar algun conflicte laboral remembrant consignes dels insurgents de Chiapas (« El que mande que mande obedeciendo»; « Para todos todo, para nosotros nada»; « Abajo y a la Izquierda») que t'orientaven en la decisió a prendre.
Tant a tu com a mi ens agradava mirar cap a Amèrica Llatina per aprendre dels seus moviments socials. Va ser en aquest context que ens vam conèixer, te'n recordes? En el marc de la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines, la nostra. Participant en assemblees on debatíem com havíem de construir un món en el qual tothom pugui viure-hi amb dignitat. Prenent part en actes per demanar el dret a vot per a les persones immigrades, per recollir fons per als damnificats de l'huracà Mitch o per exigir l'abolició del deute extern. D'aleshores ençà han passat una vintena d'anys però ambdós continuem treballant per fer realitat aquesta utopia, tu assumint responsabilitats polítiques, jo des de la base.
Compartíem l'amor per la Nicaragua de la Revolució Sandinista, aquell petita república que va ser capaç de derrocar el dictador –i no pas deixar-lo morir de vell al llit–, alfabetitzar tot un país i resistir amb dignitat l'agressió militar imperialista. La mateixa que va fomentar tants d'agermanaments solidaris arreu de Catalunya com el vostre de Torroella de Montgrí amb San Juan del Sur.
Però no només eren Nicaragua i Chiapas, també ens atreien les victòries electorals d'amplis moviments d'esquerres liderats per sindicalistes – Lula al Brasil, Evo Morales a Bolívia– que van tornar la dignitat a poblacions històricament oprimides i bescantades pels poders oligàrquics. Tu, a més, per la teva condició de mestra –sempre n'has fet bandera i sempre te n'has sentit orgullosa–, ja havies pres nota de la pedagogia de Paulo Freire i de moviments com la Cruzada Nacional de Alfabetización.
Aquest coneixement del Sud et permetia tenir una visió àmplia per abordar la teva tasca de líder sindical així com, de ben segur, la més recent de consellera del Govern de Catalunya. Tenies ben clar que el neoliberalisme és un mercat global dividit entre productors i consumidors. Què t'havien d'explicar a tu sobre deslocalitzacions si ja coneixies la realitat de les maquiles d'Amèrica Central? Mà d'obra barata, lleis permissives i gairebé no pagar impostos, és la recepta dels països empobrits per atreure inversions estrangeres. Estats fallits que acaben expulsant la seva població cap a països del Nord on topen amb lleis clarament discriminatòries que els consideren recursos humans en comptes de persones. Una realitat que, tant des del sindicat com des de la Conselleria, has combatut per injusta i inhumana.
Al capdavall, tanmateix, sembla que no estiguem tan allunyats de la realitat de l'Amèrica Llatina. No és per aquests propòsits –« trabajo, tierra, techo, alimentación, salud, educación, independencia, libertad, democracia, justicia y paz... lograr el cumplimiento de estas demandas básicas de nuestro pueblo formando un gobierno de nuestro país libre y democrático»–, que l'exèrcit mexicà perseguia els zapatistes i que, ara, la justícia espanyola et tanca amb pany i forrellat?
Carles Serra és secretari tècnic a la Coordinadora d'ONG Solidàries
Publicat al Diari de Girona>>
